Català
English
Quina es la veritable història de Halloween?
La paraula «Halloween» és una contracció de l’expressió anglesa «All Hallow ‘s Eve«. Literalment, significa «Vespra de Tots Sants». Aparentment, doncs, aquesta celebració macabra i humorística anglosaxona estaria vinculada a una festa solemne i considerada com d’estricta observança per l’Església Catòlica: el Primer de Novembre, festivitat de Tots Sants. Però això no és del tot cert.
Els origens de halloween
Quins són els orígens de Halloween? El veritable origen d’aquesta festa anglosaxona és mil·lenari i de variada procedència. Halloween té una arrel cèltica i una de romana. Els romans dedicaven la festa anomenada Feralia al descans i la pau dels morts, fent sacrificis i elevant diverses pregàries als seus déus pagans. També els romans dedicaven una festivitat a Pomona, la deessa de les collites i els fruits, el símbol és una poma -observeu que un dels jocs tradicionals del Halloween és el joc de mossegar la poma (Bobbing for apples). Però amb anterioritat, i als pobles celtes d’Irlanda, Gal·les, Escòcia i nord de França, celebraven la festivitat anomenada Samhain. Samhain o La Samon era un festival que passava entre finals d’octubre i principis de novembre, un ritu en què se celebrava el final de la temporada de les collites i el començament de l’hivern. Els druides, autèntics sacerdots o xamans cèltics, creien que en una determinada nit, la del 31 d’octubre, les bruixes gaudien de major vitalitat. Als propis druides se’ls concedia el do d’endevinar el futur, els límits entre el món dels vius i el món dels morts desapareixien completament, i fins i tot, que els fantasmes dels morts venien de l’altre món a portar-se amb si als vius. Per això, a la nit de Samhain dels druides preparaven enormes fogueres i feien conjurs, intentant espantar els mals esperits, i la gent deixava dolços o menjar a la porta de casa seva, a la superstició que els difunts, als qui les llegendes els atribuïen l’autoria de les més cruels atrocitats, s’anirien contents i els deixarien en pau. En aquelles gents, per a les que qualsevol fet de la naturalesa era poc menys que profètic, la nit de Samhain obria el llarg i cru hivern pel qual vagaven perduts els fantasmes dels morts de l’últim any a la recerca de cossos de posseir per transitar a un altre món, fins a l’arribada de la primavera quan els dies són més llargs i les tenebres minven. 
Tradicions i cultura.
Quan el Cristianisme arriba als pobles cèltics, la tradició del Samhain no desapareix, tot i els esforços realitzats per l’Església Catòlica per eliminar supersticions paganes que poguessin entroncar amb el satanisme o culte al diable. No obstant això la festa del Samhain pateix alguna transformació. En el calendari gregorià, l’1 de novembre va passar a ser el dia de Tots Sants; el Samhain, la vigília de Tots Sants, va passar a denominar-All-Hallows Eve i, actualment, per contracció de l’expressió, Halloween; i per la seva banda, el Dia dels Tots els Difunts o Dia de Totes les Ànimes va passar a ser el 2 de novembre. Les tres celebracions juntes, «Eve of All Saints», «Day of All Saints», and «Day of All Souls», es denominen en la tradició irlandesa Hallowmas. A mitjan segle XVIII, els emigrants irlandesos comencen a arribar a Amèrica. Amb ells arriben la seva cultura, el seu folklore, les tradicions, el Halloween … En un primer moment Halloween pateix una forta repressió per part de les autoritats de Nova Anglaterra, d’arrelada tradició luterana. Però a finals del segle XIX, els Estats Units reben una nova onada d’immigrants d’origen cèltic. La festa de Halloween, a Amèrica, es barreja amb altres creences índies i en la seqüela colonial, el Halloween inclou entre les seves tradicions explicar històries de fantasmes (telling of Ghost Stories) i la realització d’entremaliadures (Mischief-making), bromes ( fortunes) o els balls tradicionals. La gent comença a confeccionar disfresses o vestits per Halloween (Halloween costumes). Així, als Estats Units, Halloween, evoluciona i es desentén de la tradició cristiana. Halloween es converteix en una nit amb aura de feble misteri, bruixes, fantasmes, follets, esperits, però sense que es perdi l’ànim festiu i el bon humor. Una nit de dolços, bromes, disfresses i pel·lícules de terror.
Si t’ha agradat conèixer la veritable història de Halloween, comparteix aquest post amb els teus amics mitjançant els diferents enllaços a les xarxes socials que hi trobaràs aquí mateix.
