EXPERIÈNCIES A L’ESTRANGER

Quantes vegades en haureu sentit parlar, pares i mares, del nostre viatge a l’estranger? I quantes vegades els haurem parlat als vostres adolescents de la importància de viure experiències fora? 

Avui la nostra professora Bàrbara, filòloga anglesa ens explica la seva experiència vivint a Londres:

A l’estiu del 2007 em va rondar pel cap la idea de marxar a viure a l’estranger i sortir de la zona de comfort. Va ser un cop acabat el primer any de Filologia Anglesa quan escoltava a una de les meves professores que feia més que recomanar-nos marxar a un país de parla anglesa. –“On sigui”, ens deia “però heu de marxar”. I així ho vaig fer. Vaig aterrar a la ciutat el mateix 31 de Desembre de 2007 per deixar-me sorprendre per la ciutat, disposada a un canvi d’aires i a millorar l’anglès de primera mà.

Em guardaven la meva plaça a la universitat durant un any; vaig decidir aleshores no només millorar la parla sinó també viure de la cultura i així vaig centrar-me en buscar feina també. Em semblava molt atractiu adquirir experiència laboral en un país estranger aprofitant que hi era allà.

Quan comences un repte així sempre hi ha dubtes, poden sorgir imprevistos de tota mena, és inevitable. Aquests poden ser molt diferents: des de burocràtics, fins a petits problemes del dia a dia. Però si realment vols guanyar-te la vida a l’estranger, t’has de mentalitzar de que al principi no serà fàcil, però que realment resulta molt gratificant. A més d’actualitzar el teu currículum, viatges i millorares l’idioma de forma diferent, vius una immersió cultural que és molt difícil d’experimentar; madures i creixes, i agraeixes molt més cada experiència.

Si el que vols és millorar el teu nivell d’anglès és molt probable que ho aconsegueixis. Però també aprendràs d’àmbits que no esperaves, i viuràs moltes vivències enriquidores. Una de les coses que més va impactar-me és la multiculturalitat dins de les empreses. Durant els meus dos anys a Londres vaig treballar a una cafeteria uns mesos, en un coneguda cadena restaurants i la meva última feina abans, i en la que vaig estar més temps (més d’un any!), va ser a una botiga de roba. Vaig tenir companys de: Portugal, Polònia, Brasil, França, Romania, Índia, Itàlia, Finlàndia, Austràlia, els Estats Units i per suposat Anglaterra. Cadascun d’ells amagava una història. Des de gent que havia emigrat de forma definitiva del seu país d’origen a gent, que com jo estava de forma temporal, ja fos per aconseguir diners i poder cursar els estudis a la seva terra natal o bé per millorar el seu nivell d’anglès a través d’una immersió lingüística com va ser el meu cas. 

Actualment segueixo tenint bona relació amb algunes de les persones amb les que vaig coincidir. La vida ha canviat molt, ara tenim millors feines, hem acabat les carreres i màsters a mitges, altres mai van acabar i segueixen voltant el món. Si hagués preferit no sortir de la meva zona de comfort mai hauria pogut establir aquestes amistats. 

Com sempre, les nostres bones experiències les compartim amb alegria i sabent que a l’escola us oferim aquestes mateixes oportunitats. No les deixeu escapar. Informeu-vos tenim milers de destins i opcions d’estiu, de mig any, d’un any complert… 

Gaudiu del plaer de viatjar!