Un any al sud de França

Aquest mes és el torn de la nostra professora Pilar, filòloga francesa qui va viure l’experiència de treballar i estudiar a França durant una bona temporada. Una vegada més, amb la intenció de fer-vos veure la importància de marxar a un altre país de parla estrangera, i d’aprofitar les oportunitats que se’ns presenta de ser becats, us deixem el testimoni d’una altra companya del nostre centre: tota una aventura!

NO DEIXEU PASSAR L’OPORTUNITAT DE SER BECAT, POT SER UNA NOVA AVENTURA!

Des de ben jove jo viatjava freqüentment a França per la seva proximitat geogràfica i, aprofitant que estudiava francès en aquella època, poder comunicar-me en una llengua estrangera. L’amabilitat dels seus habitants i la bellesa dels seus paisatges em van fer que m’enamorés de França. És per això que vaig cursar el Grau d’Estudis Francesos a la Universitat i formar-me professionalment en la llengua francesa, així mantindria un cert vincle amb aquest país que m’havia deixat experiències molt bones en la meva vida. 

No va ser fins el desembre del 2016 quan em vaig plantejar fer un pas endavant gràcies a la oportunitat que m’oferia el MECD (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes) ja que va obrir una convocatòria a una beca per treballar com a Auxiliar de Conversa en Espanyol. La funció de les persones seleccionades era senzilla i enriquidora: els estudiants de països estrangers que participessin en el programa podien aprofitar l’ocasió de practicar i conversar en espanyol amb una persona nadiva. I un dels països col·laboradors era França. En aquell moment, se’m va encendre la bombeta: podria viure una temporada en un país que m’encantava i, a més, amb feina assegurada. 

Sense pensar-hi gaire, vaig fer tot el possible per reunir tots els documents necessaris per presentar la meva candidatura en el mínim de temps possible: currículums, cartes de motivació, cartes de recomanació, expedients acadèmics, diplomes, etc. i enviar-ho al Ministeri. Només em quedava esperar la resposta que, finalment, va arribar el mes de juny: gràcies a la meva experiència acadèmica i professional, m’havien seleccionat per treballar al sud de França. El poble, però, era encara un misteri que es revel·laria al mes següent amb la carta que el govern francès em va enviar a casa. A partir d’octubre de 2017, començava la meva aventura francesa a Carcassonne, coneguda per ser una de les ciutats medievals millor conservades. 

29 de setembre de 2017: marxo en tren de llarga distància des de Sants fins a Carcassonne. Tota sola, amb unes maletes ben grosses, i amb els nervis i la por inevitables per no saber quina experiència m’esperaria a França. De totes maneres, la meva acollida va ser molt bona i les meves primeres impressions eren molt positives ja que la persona que es va encarregar d’acollir-me el primer dia em va ajudar moltíssim i, fins i tot, em va reservar un apartament a una residència. Aquell primer dia vaig aprofitar per instal·lar-me, acostumar-me al fet de vivir sola i a descansar.

Afortunadament, vaig poder contactar amb unes companyes estrangeres pocs dies abans d’arribar a França, així que no vaig trigar en fer amigues amb les quals podria compartir experiències en comú. Venien d’arreu del món: Espanya, Mèxic, Alemanya, Àustria, Austràlia, Jamaica, Nova Zelanda i Estats Units. Com vivíem totes a la mateixa residència, aprofitàvem per conéixer el poble, fer diverses sortides i així passar moments agradables. No vaig trigar gaire a fer amistat amb gent francesa, que em van acollir com si fos una més, interessant-se per la meva cultura i compartint el millor de la seva. 

En l’àmbit laboral també em trobava molt a gust. Treballava en tres instituts diferents, però amb companys de feina ben agradables que em van ajudar el màxim possible en la meva estança en un país estranger i amb uns estudiants molt agraïts de tenir una persona estrangera que els ajudés a saber més sobre la llengua i cultura d’Espanya i de Catalunya. Fins i tot ens creuàvem pel carrer i em saludaven alegrement. 

M’ho estava passant tan bé, gaudia tant de l’experiència de viure sola i de conéixer tanta gent nova i amigable que el temps va passar volant i no veia que l’abril del 2018 arribava i, amb ell, el final del meu contracte. Trobava a faltar la meva família i els meus amics de Barcelona però no volia que la meva aventura acabés tan aviat. És per això que, gràcies a l’ajuda dels meus amics de França, aquell mateix estiu vaig poder treballar en un museu on necessitaven personal que parlés francès, espanyol i anglès. 

Finalment vaig decidir tornar a Cerdanyola l’octubre del 2018, però em quedo amb tants records bonics d’aquesta aventura que segueixo mantenint el contacte amb les meves amistats de Carcassonne i continuo anant-hi de visita força sovint! No només he desenvolupat la meva independència personal i econòmica, sinò que he establert nous vincles d’amistat i aquesta estança em va servir per millorar molt el meu nivell de francès fins arribar a parlar-lo com una llengua materna més.